Assessorament educatiu familiar personalitzat
Observació
Coneixement dels diferents membres de la família i el seu entorn més proper, demanant informació, mitjançant una observació de la dinàmica familiar, per completar el diagnòstic i realitzar un pla d’acció adequat.
Pla d'acció
Després de la finalització de la primera fase d’observació, es realitzarà un pla de treball amb pautes per a l’adquisició i foment d’habilitats bàsiques i hàbits conductuals necessaris per a la superació de la crisi
Intervenció
Posada en pràctica i desenvolupament del pla d’acció i la consolidació dels objectius proposats, mitjançant un treball d’atenció i acompanyament directe a la família, exercint com a figura de suport i supervisió.
Desvinculació
Supervisió dels canvis obtinguts en la família, facilitant pautes per al manteniment dels èxits aconseguits, així com indicacions per afrontar les possibles dificultats que puguin sorgir en el futur.
L’existència de nens i adolescents que en el seu procés de maduració troben dificultats en el seu medi familiar és “una realitat existent que s’ha incrementat en els últims anys”.
Per Violència Filio Parental, entenem el conjunt de conductes reiterades d’agressions físiques (cops, empentes, llançar objectes), verbals (insults repetits, amenaces) o no verbals (gestos amenaçadors, ruptura d’objectes apreciats) dirigida als pares / mares o als adults que ocupen el seu lloc. És una violència que es produeix generalment en escalada: comença habitualment amb insults i desqualificacions, passa a amenaces i trencament d’objectes, i finalitza amb agressions físiques d’índole cada vegada més severa.
És un procés que pot durar anys i s’ha de destacar que no hi ha un fi predeterminat: la violència creix progressivament i no s’atura ni tan sols quan s’aconsegueix una submissió absoluta, un ple domini i control pel terror.
Cada any s’obren més de 4.000 expedients a menors per aquest tipus de delicte, tot i que només es denuncien els casos més greus, entre un 10% i un 15% del total.
La violència filio-parental (VFP) no fa diferència en les persones respecte a la seva comunitat de residència, bagatge cultural, estrat social o procedència. Els i les agredides són els pares / mares (o aquells adults que ocupen el seu lloc) de qualsevol edat i sexe, encara que és més freqüent en pares i mares majors, en famílies monoparentals i encara més en mares que en pares.
La VFP no és una “violència de gènere”. Tant fills com filles exerceixen violència cap als seus progenitors en proporcions semblants. Els nois utilitzen amb més facilitat la violència física, mentre que les noies fan servir més la psicològica. La Agressivitat i la Violència no són el mateix, la violència busca control i poder. Els / les fills / es solen exercir VFP com a forma de controlar, amenaçar, dominar i / o coaccionar.
